Besedila: Quimi Portet. Persones Estranyes. La Rambla.

La terrassa d?un bar en una nit d?estiu,
si no perdo la consciencia, seguire pensant en tu.
Hi ha un mico que balla a la punta d?un pal
i senyores amb paraigues que em diuen: ?hola, que tal??.
Hi ha un home que resa a algun deu superior
amb dues espelmes i un nas de cartro
i jo he vingut d?estranquis, no ho diguessis a ningu,
aqui al lloc d?aquesta terra que mes em recorda a tu.
Hi ha dos policies que es passegen a cavall,
els cavalls semblen de goma i els genets de metall.
Un, dos, tres, botifarra de pages;
t?escriuria una postal pero tinc el cap massa espes.
Anem a voltar per la Rambla,
et comprare un ramet de flors
Anem a voltar per la Rambla,
beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
vestits amb gorros de paper,
ens pintem de rosa la cara
i parlarem en estranger.
Al balco d?una tronada pensio
hi ha una dona grassa que es petina amb un raspall,
porta una perruca que li cau fent anar el porro
i encara s?enrecorda dels tramvies amb cavall.
He vist un arbre tort amb llumets de tots colors
i un colom solitari barallant-se amb un anis;
hi ha dies deliciosos que ve de gust recordar,
anem fins a la Rambla a fer un vas de Pastis.
Anem a voltar per la Rambla,
et comprare un ramet de flors
Anem a voltar per la Rambla,
beurem xaropets de colors.
Anem a voltar per la Rambla
vestits amb gorros de paper,
ens pintem de rosa la cara
i parlarem en estranger.